Elementor #215773

Teràpia Biodinàmica Craniosacra

Des del contacte suau, amb escolta, per donar espai a la salut

T’acompanyo a desplegar
el potencial de regeneració
del teu organisme

Quan em pot acompanyar la Teràpia Biodinàmica Craniosacra

Els camins per arribar a una sessió de Teràpia Biodinàmica Craniosacra són molt diversos, únics, com cada persona i moment de vida.

  • Un moment de canvi vital, emocional.
  • Un dolor físic conegut, nou, recorrent.
  • Un estat emocional difícil, dolorós, confús.
  • L’impuls per explorar quietud, descans, moviment vital.

Des d’aquí, amb el que arribis, explorem amb cura, escolta, amb un contacte suau, donant la benvinguda al que va sorgint. Sempre des de la salut, cap a la salut.

Són benvingudes les persones de qualsevol edat, des dels nadons fins a persones grans.

En qualsevol cas, la teràpia també:

  • és un recurs suau i segur que pot acompanyar durant l’embaràs i el postpart, també després d’una operació, d’un accident o en condicions de fragilitat tant física com emocional.
  • és un espai per abordar mals de cap, dificultats per dormir, ansietat.
  • acompanya processos per alteracions més específiques (acúfens, vertígens…) en el funcionament saludable del nostre organisme.
  • és la possibilitat d’un procés de regeneració en qualsevol situació amb incomoditat, dolor, físic i/o emocional.

Com funciona la teràpia

La Teràpia Biodinàmica Craniosacra s’assenta en la capacitat de l’organisme de regenerar-se, curar-se i equilibrar-se.

Es basa en l’existència d’un seguit de moviments rítmics que emergeixen dels teixits i fluids del nucli central del nostre cos. La potència i qualitat amb què aquests moviments rítmics emergeixen i es transmeten a tot l’organisme determina el seu estat de salut i vitalitat.

El crani i el sacre són els dos pols del sistema nerviós central, que inclouen el cervell i les estructures que l’envolten. D’aquí sorgeix el concepte craniosacra.

 

La salut al centre

La teràpia té la base en la salut, en el moviment constant i present en tots els teixits i en el sistema nerviós, que són els moviments del cos per a un funcionament equilibrat i sa. 

La biodinàmica craniosacra és una teràpia holística que acull el conjunt de qui som ara, del cos com a casa dels processos viscuts, tant físics, com emocionals.

Les sessions faciliten la quietud i acompanyen els moviments cap a la regeneració del cos, en tot el seu conjunt, cap a la salut.

La Teràpia Biodinàmica Craniosacra
s’assenta en la capacitat de l’organisme
de regenerar-se, curar-se i equilibrar-se

Soc la Laura i transito entre la paraula i el cos.

Aquí acompanyo persones des de la Teràpia Biodinàmica Craniosacra (TBC) amb una mirada oberta des de la trajectòria professional i de vida, que va integrant aprenentatges. 

Soc membre de la
Asociación Española de Terapia Biodinámica Craneosacral

Pots saber una mica més de mi i del que vaig fent amb persones, grups, organitzacions, paraules, imatges per aquí lauragarciajordan.com

Com és una sessió

  • Comencem posant paraula del que t’ha portat a la sessió i amb una petita orientació per acompanyar l’arribada i l’assentament.

  • Tot seguit, t’estires a la llitera, vestida, normalment cap per amunt trobant una posició còmoda.

  • Asseguda en una cadira o dreta estableixo un contacte suau, lleu i pausat, en alguna part del cos, que pot anar canviant, des del crani fins als peus.  El contacte és negociat, que vol dir que tens espai per poder posar paraula a alguna incomoditat.  Mantinc una  atenció receptiva per anar acompanyant el procés amb la intenció que es vagi creant un camp relacional segur per facilitar el desplegament del potencial de regeneració del teu organisme.

  • El contacte és sense manipulació, posant atenció al que es va desplegant sense imposar ni forçar res. És el propi sistema qui porta la directriu del procés de curació.

  • Un cop retiro el contacte manual, t’acompanyo, t’oriento per anar integrant el procés, també amb la possibilitat de conversar sobre el que has viscut i el que va sorgint. La intenció és donar claredat al procés i posar atenció als recursos que facilitin la integració.

  • En la mesura que el procés terapèutic es va desplegant és possible que vagis trobant espais de descans profund, que augmenti la capacitat de resiliència i que el sistema trobi més recursos propis cap a la salut.
L’opció d’una sessió a distància
Tens l’opció de fer una sessió a distància. Des de la biodinàmica, afavorint un camp relacional segur, acompanyant i orientant el procés. Contacta’m si vols més detalls i t’explico i trobem la manera, els recursos i el temps. 

Els orígens. La petja de Sutherland

L’osteòpata nord-americà Dr. William G. Sutherland (1873-1954) és el precursor de la Teràpia Biodinàmica Craniosacra.

El doctor Sutherland va dedicar la seva vida a practicar l’escolta de l’estructura corporal dels clients amb les seves mans. Va aprofundir en la idea que els ossos del crani es podien moure entre ells i, des d’aquí, va dedicar més de 20 anys a estudiar la mobilitat del crani

Amb el seu treball va poder constatar que el cos funciona com una unitat biològica integrada i que té la capacitat d’autocurar-se i autoregular-se a partir de la intel·ligència de vida com a guia del procés.

Si vols fer una sessió

Per a una sessió presencial, em trobes a Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà/ GIRONA)

I em pots contactar aquí:
+34 609 766 065 
hola@lauragarciajordan.com


Podem
fer una sessió a distància (trobem la manera que sigui més còmoda amb el suport del telèfon, la videoconferència….)

Contacta’m per aquí i ho trobem
+34 609 766 065 

Niebla en los márgenes

Hoy el día despierta así. Lo miro desde la ventana. Ayer también, casi sin opción. La niebla no, la mirada si: desde la ventana de casa. La niebla en los márgenes se va situando con más claridad. Una claridad nebulosa, que confunde los márgenes. No se mucho donde están ahora mismo. Los límites se estrechan y los márgenes se desdibujan.
De límites y márgenes dice algunas cosas la RAE. Sobre límites, ahora me quedo con esa ‘Línea real o imaginaria que separa dos terrenos, dos países, dos territorios’. Y me pregunto que es real y que es imaginario en mi cabeza, en mi cuerpo.
Entonces me voy a la ‘Ocasión, oportunidad, holgura o espacio para un acto o suceso’ de esos márgenes. Desde ahí, me doy espacio, doy espacio. No se más. Solo que la niebla me habla de esos límites que me sugieren mordazas. De esos márgenes que me recuerdan la ocasión, la oportunidad, la holgura y el espacio.
Me quedo un rato ahí a ver que pasa. Ahora, desde casa.
 

La belleza de lo feo

Cada día lo veo. Lo feo, quiero decir.
¿Sabes? Me fascina como me fascina mirarlo, saber que está ahí y casi reconocerlo en la belleza del paisaje. Hoy lo teñí de blanco y negro para convertirlo en tenebrosamente interesante. Luego, le devolví el color.
Me quedo un rato ahí. En la belleza del mundo, del lugar donde vivo, en la belleza del lugar que habito. La veo en todos esos trozos que a ratos molestan, incomodan, me enfadan y no entiendo. Está ahí.
Paro, observo, aquieto y, desde ahí, escucho esa belleza rara que me cuenta como seguir trazando el paisaje.

La vida pide espacio

No, no vivo ahí.
No vivo en ese lugar extraño donde las antenas te pisan el cuerpo.
Y si, si que vivo ahí, donde la vida pide espacio.
·
Hoy grito desde aquí:
Cuida el silencio.
Escucha la belleza.
Para motores.
Aquieta.
·
En el asfalto.
En el mar.
Desde el aire.
En la tierra.
·
La vida vive y pide  espacio, silencio,  escucha y amor.
A ratos, también grita.

Todo en un trozo

Donde todo es un trozo, un rato.  Donde algo emerge claro, nítido, casi tan transparente como mágico, etéreo y corpóreo. En los márgenes. En medio. En la belleza. Entre lo que ensucia y da vida. Entre lo más limpio y lleno de sombras.  Donde todo es un trozo. Ahí, donde a ratos los trozos van siendo todo. Ahí vivo. También ahí. 

La mancha en la vida 

1.f. Señal que una cosa hace en un cuerpogeneralmente ensuciándolo o echándolo a perder.
La primera acepción de mancha en el diccionario de la RAE.
Yo me vuelvo a la belleza de las grietas del Kintsugi, a la permanencia/impermanencia de las manchas en mi vida. A ratos una, a ratos, otra.
Y vuelvo a la RAE.
2. f. Parte de alguna cosa con distinto color del general o dominante en ella.
3. f. Pedazo de terreno que se distingue de los inmediatos por alguna cualidad.
Vale. Me quedo un rato ahí. En eso de distinto color o dominante en ella. En esa cualidad que la distingue del resto. Eso también puede ser bello. Lo es, si aprendo a mirarlo así. La belleza de la mancha impermanente. Y la belleza de la mancha permanente, también. Seguramente ahí se queda la mancha, la grieta. A la vez, se transforma, la mancha, la grieta, la vida. La belleza de la mancha en la vida.

 den

Aquieto y me muevo

Solo camino poco a poco. Eso no es lento. Ese es el ritmo ahora. Mientras transito desde dentro hacia fuera, me vuelvo a parar un rato ahí, en el fondo hondo, donde parece que no pasa nada y está viviendo todo. Luego, casi seguro que salto al vacío. Me meto en ese hueco que está tan lleno como esta mañana, cuando me despierto de una noche larga y el caracol camina poco a poco. Buscando el ritmo. Ahí estoy mientras no dejo de caminar. Aquieto y me muevo.

Si salgo o me quedo

Para saber si salgo o me quedo, aquieto. Con la claridad que la espera es la construcción de lo que no llega para no quedarme donde estoy ahora. Quedarme para volar, tansitar para nutrir, no para huir. Seguir danzando con ganas de seguir enraizando. Así cuento la reubicación en este espacio sin paredes hoy,  donde el cuerpo se agita, el impulso pulsa y veo borroso, con esa claridad invisible donde ya está todo.

Reubicar lo raro

En este quedarme dentro, las piezas han tomado formas nuevas. Hoy son extrañas, sorprendentes, desconocidas, en un casi amorfismo que me impulsa a mirarlas de cerca. Así las miro, así me miro un rato para luego volver a tomar distancia, para dar espacio. Y así, más o menos, voy reubicando hoy lo raro de siempre con formas nuevas.

Aquesta web fa servir cookies / Esta web usa cookies / This web uses cookies    + info
Privacidad