Avui, el que vius és important.

I segurament, aterres aquí perquè tens ganes de trobar
una forma més clara i amable de transitar el moment que et toca viure
atenent totes les capes que es van mostrant
amb els temps i la cura que necessites. 

Si vols, t’hi puc acompanyar una estona.

Soc la Laura

Des de l’escolta i la presència acompanyo persones, grups i organitzacions
a transitar processos vitals cap a la salut. 
El silenci, la paraula, la lletra, el moviment i la quietud facilitaran el temps i l’espai.

Soc terapeuta corporal, poeta, periodista i antropòloga amb experiència acompanyant persones i grups des del cos, la paraula i la lletra. Treballo en espais individuals, familiars i grupals, especialment en processos de trànsit i reubicació vital.

Graduada i en exercici en Teràpia Biodinàmica Craneosacral i Teràpia Prenatal i de Naixement i facilitadora de Biodansa SRT. Formada en Comunicació No Violenta i Educació Creadora, que integro en la meva pràctica grupal.

Llicenciada en Periodisme i Antropologia Social i Cultural, amb àmplia trajectòria en mitjans i comunicació discursiva acompanyant projectes i organitzacions. Formada en Management de Transicions i Innovació Organitzativa, amb focus en el canvi estructural i humà.

Creo, edito i escric per publicacions especialitzades.  Esbosso i dic poesia i facilito el club de lectura Lletra  i vida.

L’atenció a la cura i la salut amb opció, espai, suport i cooperació, és avui un compromís vital i polític en el meu dia a dia.

On em trobes?

Tinc la consulta a Bellcaire d’Empordà i
faig sessions a Barcelona i a Torelló.

Sempre podem acordar
una trobada virtual
des d’allà on estigus.

Teràpia biodinàmica craneosacral

Teràpia prenatal i de naixement

Acompanyament individual i de família

Les incomoditats, les preguntes, la incertesa i els dolors corporals i emocionals
que avui generen malestar en el teu dia a dia poden trobar un espai per ser escoltats.
T’acompanyo des de la la Teràpia biodinàmica craneosacral i
 la Teràpia prenatal i de naixement, amb la mirada cap a les memòries primerenques de la vida i les empremtes somàtiques que encara et condicionen.

Teràpia biodinàmica craneosacral

Teràpia prenatal i de naixement

Acompanyament a equips

El moment que viviu avui, d’inici, de final, de canvi d’equip,
d’incertesa o de nous reptes professionals i vitals,
és important i sembla que necessita ser vist i acompanyat.
Li donem espai a través de la paraula, l’escolta i l’exploració vivencial. 

Espais grupals

Ens trobem.  Explorem, escoltem, transitem i compartim
memòries, silencis, moviments, experiències, danses i lectures.
Ens trobem. I potser descobrim nous paisatges i escenaris.
Ens trobem en un espai segur on el suport mutu, la cooperació i l’autocura
vesteixen la base i faciliten l’experiència.

  • Vida
  • A veces, no puedo tejer la pieza.
El hilo, disponible.
La aguja, firme.
No hay patrón.
Es tiempo de cuidar los trazos.

@lauragjordan

#poesia #poetry #lavozenelcuerpo #liminal #entránsito
https://lauragarciajordan.substack.com/
Vida
Vida
2 setmanes ago
View on Instagram |
1/2
A veces, no puedo tejer la pieza.
El hilo, disponible.
La aguja, firme.
No hay patrón.
Es tiempo de cuidar los trazos.

@lauragjordan

#poesia #poetry #lavozenelcuerpo #liminal #entránsito
https://lauragarciajordan.substack.com/
A veces, no puedo tejer la pieza. El hilo, disponible. La aguja, firme. No hay patrón. Es tiempo de cuidar los trazos. @lauragjordan #poesia #poetry #lavozenelcuerpo #liminal #entránsito https://lauragarciajordan.substack.com/
1 mes ago
View on Instagram |
2/2

Escric per aquí

La Laura

Escolta-ho ara | La Montserrat Font m'entrevista a 'Temps de nit' de Ràdio Ona [...]

Reconèixer la casa que soc, on soc i que habito, i recordar que pot ser un bon lloc per quedar-m'hi. [...]

Amable 1.Digne d’ésser amat. [...]

Creure és tan petit i tan gran com seguir viva avui aquí, [...]

Que la radicalitat és el lloc on vull ser avui, transforma la paraula en el meu cos. [...]

Liminal

A veces, no puedo tejer la pieza. [...]

En la potencia de lo sutil. [...]

Ese que nadie ve. [...]

Empieza así. [...]