El que vius avui demana ser escoltat
Hi ha moments de canvi, de pèrdua, de dol, de dolor o de desorientació.
Moments en què el cos, les emocions o els vincles demanen atenció.
A vegades, hi ha ganes de descansar.
I també moments en què alguna cosa nova vol néixer, créixer o transformar-se.
Acompanyo aquests processos des de l’escolta i la presència,
atenent la memòria del cos, les emocions, els vincles i la història de vida.
Com t'acompanyo?
Teràpia individual i de família
Quan el cos, la vida o els vincles demanen atenció
T’acompanyo des de la Teràpia Prenatal i de Naixement i els principis de Ray Castellino, atenent les diferents capes de l’experiència, el cos, les emocions, els vincles i la memòria. Integro la Teràpia Biodinàmica Craneosacral, entre d’altres recursos d’acompanyament, segons les necessitats de cada procés.
Vincles · Processos vitals · Treball corporal · Memòria
La cuina
Escola de projectes creatius
Quan alguna cosa vol néixer, créixer o transformar-se
La cuina és un espai per a persones creatives i professionals que estan donant forma a una idea, una pràctica, un projecte o una nova etapa.
Un lloc per aturar-se, escoltar què està demanant el projecte i crear les condicions perquè pugui avançar.
De vegades, això passa en un procés de tu a tu: un acompanyament proper i acurat.
D’altres, passa en un grup: un temps compartit i una intenció clara per a cadascú.
Projectes creatius i professionals · Nous inicis · Reubicacions
Espai de calma
Un temps per aturar-se i escoltar
Un espai setmanal per baixar el ritme, compartir silenci i donar lloc
al que és present, en un entorn acollidor i respectuós.
Una pausa per deixar-nos sostenir per la presència, la trobada i el silenci compartit.
Silenci · Presència · Escolta · Trobada
La meva mirada
El que vivim avui no sempre es pot comprendre mirant només el present.
La meva pràctica s’assenta avui en la Teràpia Prenatal i de Naixement, els principis de Ray Castellino i la salut com a eix de vida.
Des d’aquest enfocament, tinc en compte les primeres experiències de la vida, la memòria del cos i les diferents capes que ens expliquen avui.
El cos, les emocions, els vincles i la història de cada persona formen part d’aquesta escolta.
Soc la Laura
Des de l’escolta i la presència acompanyo persones, famílies, grups i organitzacions a transitar processos vitals cap a la salut.
Sóc terapeuta corporal, poeta, periodista i antropòloga social i cultural.
Treballo com a Terapeuta Prenatal i de Naixement i integro el treball corporal i altres recursos d’acompanyament segons les necessitats de cada procés, entre ells la Teràpia Biodinàmica Craneosacral.
La meva pràctica terapèutica, arrelada al treball corporal i l’acompanyament de processos de transformació, es nodreix també del moviment vivencial, la comunicació no violenta i l’educació creadora.
Aquest recorregut m’ha portat també a crear La Cuina. Escola de projectes creatius on acompanyo persones que estan donant forma a una idea, un projecte o una nova etapa de la seva vida.
Escric, edito i creo continguts, dic poesia i impulso espais de paraula compartida, com el programa de ràdio Entre marges, un territori de conversa i pensament al voltant de les experiències que habiten els marges i les transicions.
Aquest recorregut ha pres també altres formes en el marc del projecte La vida en dansa, des d’on durant dotze anys he creat i acompanyat espais grupals de moviment vivencial.
Escolta el pòdcast
Entre marges
Paraules i converses per a l’art de viure.
Un espai de ràdio on les experiències compartides i les veus diverses ens conviden a posar atenció a allò que sovint queda als marges.
Perquè també des d’aquí es construeixen noves maneres de mirar i habitar la vida.
Escric per aquí
- La cadira no fa vacances
Faig una pausa i el món no
- Jo no ho explico tot
És agost.
- L'estiu imperfecte
Potser entres o surts del mar.
- Tres coses (per si de cas)
Hola, T’escric per dir-te tres coses:
- No et falta res
No sé en quin moment la idea que sempre ens falta alguna cosa se’ns va fent tan nostra.
- La solitud com a far
Amb l’Elvira Pujol i Font, conversem sobre la solitud com a far: aquells espais de silenci, de retirada i de trobada amb una mateixa que, lluny de ser absència, poden esdevenir llum i orientació.
- Una estona
Imagina uns minuts sense haver d’anar enlloc.