Potser entres o surts del mar. Potser repasses correus, entres i surts de xarxes, repasses què ha crescut a l’hort i prens un bon cafè. L’estiu també és això. A estones, una mica de de calma. I de cop, o potser cada dia, tot va més ràpid. Sí, és temps de canviar el ritme. Perquè ja no hi ha escola. Perquè estàs de vacances. Perquè ha baixat la feina. Perquè justament fas temporada. Perquè hi ha més vida a casa. Perquè tens més temps. Perquè cuides persones, organitzes plans o fas coses que durant la resta de l’any no formen part del dia a dia. L’estiu tampoc no és perfecte. I està bé. I, enmig de tot això, potser també hi ha un petit espai. Perquè surts de casa, viatges o simplement perquè canvia el paisatge. I potser mires, veus i escoltes amb una mica més de perspectiva. Aquestes setmanes continuo treballant, però també deixant espai perquè el que ha de venir pugui trobar la seva forma. Continuo acompanyant processos i preparant Emprèn el vol, amb la confiança que les coses importants no sempre necessiten més velocitat, sinó més presència. Tant si aquest estiu és lent com si va més de pressa del que voldries, desitjo que hi trobis algun racó per fer espai. Per descansar. Per cuidar-te. I per escoltar allò que, potser, fa temps que espera el seu moment. Jo també. Faig vacances. I soc per aquí si tens ganes de dir hola, preguntar, conversar….

#El meu lloc# El lloc que busco no és aquí i segurament no és enlloc. El lloc que busco ja hi és des del principi. I m’imagino sortint del teu úter, mare. I encara miro més enrere i no m’imagino perquè ja soc. El meu lloc és aquest. No cal buscar-lo. Hi és. Hi soc. [poema de @lauragjordan Il.lustraració de @mariabeitia_illustration Al poemari il.lustrat #reubicacionsdevida] [aquests dies em ve aquest poema al cap i al cos. El vaig escriure i publicar en un altre moment de vida i avui, ara, és un bon recurs]