Començar a donar veu, fer visible, a una associació amb una llarga història en un nou moment, en l’inici d’una nova etapa. Des d’aquí, creem l’espai i la dinàmica perquè els socis posin paraula per definir el relat, per començar-se a explicar i crear els espais per ser vistos. Un acompanyament per la creació del relat i una mirada externa per arrencar la nova web.
Com explicar el Handmade Festival en el seu procés de llançament. Com explicar-lo en un moment d’assentament i canvi. En aquests dos moments, enfilem la definició del discurs: el relat inicial al 2014 i la narrativa renovada al 2019, des del ‘claim’ ’Vine, que a casa s’hi està molt bé’ i encara nous espais per al 2020. Sondejos interns i de públic per acompanyar un nou discurs del festival, definició i creació de narrativa i del procés de visibilitat inicial amb una mirada externa, després, per arrencar la comunicació.
Un relat en primera persona per a la celebració dels 25 anys del Centre de Formació del Laberint en forma de vídeo i llibret informatiu.
Aquí, conceptualitzo, genero el contingut i coordino l’edició d’un llibret del recorregut del centre
o d’un vídeo, amb les entrevistes als protagonistes de la història del centre [treball de càmera i edició de Cris Gambín].
La Fundació Acollida i Esperança és una entitat sense ànim de lucre dedicada a crear espais d’acollida i atendre persones que pateixen exclusió social, especialment persones afectades pel VIH/sida sense recursos econòmics, personals ni suport familiar. Al 2010, vam engegar un procés per donar vibilitat a les persones, al treball i a la missió que va culminar amb l’edició d’un documental corporatiu amb les veus de les perones que conformen l’amalgama del projecte.
Abans de sortir al carrer, el diari ARA va recórrer pobles i ciutats per explicar-se amb la veu i la cara alguns dels professionals, encapçalats per Carles Capdevila, que donaven l’impuls al rotatiu. Vaig dirigir i coordinar el procés de comunicació que va culminar en la presentació al Palau de la Música.
Aprofitem el 25 aniversari per enfortir el discurs de la Fundació Tallers i
donar-li visibilitat. I des d’aquí acompanyo a bastir l’eix comunicatiu per enfilar la celebració. Pren forma amb la conceptualització i coordinació d’un vídeo corporatiu amb la veu i la cara de les persones que en formen part i un acte per a treballadors, socis i institucions que aplega més de 650 persones a Santa Coloma de Gramenet.
La Fundació b_TEC impulsa el desenvolupament i la gestió del
Campus Diagonal-Besòs a Barcelona amb un patronat format per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Generalitat de Catalunya i les administracions locals. Entre 2011 i 2013 vaig acompanyar la comunicació de la Fundació, amb una atenció especial a la Barcelona Global Energy Challenges, un esdeveniment internacional de referència en el sector d’energia de Barcelona, i l’edició de la memòria anual de la fundació.
Cada any arriben a Catalunya estudiants de tot el món. Per facilitar-los l’arribada, l’Intercat ofereix recursos que els acompanyi a introduir-se en la llengua i cultura catalanes. Des d’aquí, sorgeix la guia ‘80 pistes. Guia de butxaca per tenir una bona estada’ . Vaig formar part de l’equip de creació de continguts i redacció.
Començar a explicar un projecte de vida, un projecte únic en primera persona. I fer-ho en tots els formats: a la xarxa, als mitjans i en viu. Així vaig acompanyar el llançament de ‘Summits of my life’ de Kilian Jornet al Palau de la Música de Barcelona per endreçar i donar forma als formats, a l’acció de comunicació. Un procés centrat en un esdeveniment en viu i amb públic, del que vaig dirigir i coordinar la posada en escena i la visibilitat als mitjans.
L’estrena de ‘Maüra filla de la terra’ al festival Temporada Alta de Girona és el fil que estirem per a donar una empenta a la visibilitat de la Cia Sifó. L’espectacle és el punt de sortida de l’embranzida per donar claredat a la web i crear un material i un procés consistent per acompanyar l’estrena de ‘Maüra’. Més endavant, acompanyo el procés per rendreçar el discurs de la Cia Sifó i que va deixant espai, també, a l’impuls d’un discurs personal de la seva ànima, Marta Gorchs.