Els principis
Els vuit principis desenvolupats per Ray Castellino tenen com a objectiu crear un espai relacional segur.
Són presents en les famílies i els grups saludables.
Afavoreixen la regulació del sistema nerviós, la connexió i la cooperació, i són el marc referencial en el treball de les memòries primerenques, prenatals i de naixement, així com en el descobriment, la reparació i la integració dels patrons de trauma primerenc en les persones, les famílies i els grups de totes les edats.
Una manera de crear condicions de seguretat, escolta i respecte perquè cada persona pugui sentir-se acollida i reconeguda en la seva experiència, afavorint un espai on allò que ha quedat interromput o no integrat pugui ser descobert i, quan sigui possible, reparat i integrat, al seu propi ritme, tant en l’acompanyament individual com en els grups i espais col·lectius.
Aquests principis són una part important de la meva manera d’acompanyar i també una intenció de vida en el dia a dia, tant personal com professional.
Benvinguda
Et donem la benvinguda. Aquí i ara.
Donem la benvinguda a totes les parts de tu, també a les teves fortaleses i vulnerabilitats.
Donem la benvinguda a tot l’espectre de les teves emocions i dels teus pensaments.
Cada nadó i cada persona és benvingut.
Sentir-se benvingut és una necessitat fonamental per al desenvolupament.
Suport mutu i cooperació
Ens donem suport i ens ajudem mútuament, respectant el benestar i les necessitats de cadascú.
Ens relacionem sense competició ni imposicions, deixant sempre espai per escollir si volem donar o rebre suport.
És una manera de relacionar-se no competitiva, en què tothom hi guanya.
Elecció
Avancem a un ritme o tempo que permeti a cada persona estar en contacte amb la seva experiència i saber si la direcció que està prenent és adequada. Disposem de prou espai per saber i poder dir sí, no o potser.
El «no» és benvingut i respectat. Això pot ser una experiència reparadora davant de situacions de forçament viscudes durant la infància.
Pausa |autoregulació
Ens prenem el temps necessari per poder integrar la nostra experiència moment a moment.
Podem demanar i prendre’ns una pausa en la trobada, la conversa o l’acció.
Quan es fa una pausa, el procés s’atura fins que la persona ha completat la seva pausa.
Autocura
Cuidem les nostres necessitats bàsiques: mengem, descansem, dormim, ens hidratem, eliminem… segons el que necessitem en cada moment.
L’autocura dona suport al benestar de la persona i també al del grup.
Contacte visual breu i freqüent
Mantenim un contacte visual breu i freqüent per afavorir el suport mutu i la connexió.
Sense aquest contacte visual breu —aproximadament cada minut—, la distància entre nosaltres pot augmentar i sovint comencem a crear històries o interpretacions sobre l’altra persona basades en la nostra pròpia història.
Contacte i atenció negociats
Negociem el contacte i l’atenció, deixant espai per escoltar, sentir i escollir si volem establir contacte i de quina manera.
Entrem en contacte físic amb consciència plena i respectant el ritme de l’altra persona, de manera que qui rep el contacte pugui decidir, en cada moment, si vol o no ser tocat.
Diferenciem el contacte de l’atenció.
Confidencialitat
Podem parlar lliurement de la nostra experiència, però considerem sagrades les històries dels altres. Per tant, demanem permís abans de compartir-les.