lletra i cos

El trazo inivisible

Así vamos dibujando el espacio hoy. Ese lugar que también es un día cualquiera. A ratos desde el lenguaje invisible de la quietud. A veces, desde la claridad de un movimiento preciso y amplio. Y, al mismo tiempo, sé que el trazo no es mío. El trazo se dibuja. Y sé que siempre es invisible.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Aquesta web fa servir cookies / Esta web usa cookies / This web uses cookies    + info
Privacidad